Earthrise. Una imatge canvia el món
Earthrise, 1968.
El 24 de desembre de 1968, l’astronauta William Anders va fotografiar la Terra des de l’òrbita lunar i va transformar la nostra concepció del món per sempre.
Fa més de cinquanta anys, Bill Anders va fotografiar la terra des del Apollo 8, mentre aquest donava la quarta volta sencera a la lluna. Deixant enrere la cara fosca de l’òrbita lunar, la terra va emergir a l’horitzó i Anders no va dubtar-ho: va agafar la seva cámara i va immortalitzar la imatge.
Van passar cinc dies fins que els astronautes van tornar a casa i es van revelar les fotos. Aquest no era el primer cop que es fotografiava la terra des de l’espai. Les sondes lunars havien enviat fotos rudimentàries de la Terra envoltada de núvols. Un satèl·lit fins i tot havia fet una fotografia en color de la terra, la tardor de 1968. Però ninguna va tenir el ressò de la imatge ja coneguda a mitjans de 1969 com “Earthrise” (“Terra Creixent”).
Coberta de Life, 1968-69.
La revista Life, en la seva edició del nou any, va publicar la foto en una pàgina desplegable al costat d’un poema de James Dickey:
And behold
The blue steeped in its dream
Of reality, its calculated vision shaking with the only love.
A Califòrnia, unes mesos després, una una publicació anomenada Whole Earth Catalogue, dirigida per l’excèntric editor Stewart Brand, també va publicar Earthrise a la portada. La revista era una mena de manual de supervivència per la contracultura, composada per manuals de com viatjar a dit amb motxilla, teixir la roba a casa, l’art del tantra, o la cria d’animals domèstics.
Sobtava que una revista hippie i ecologista rendís tribut al coets i a la ferralla pseudomilitar filla de la cursa armamentística de la Guerra Freda. També cridava l’atenció que una missió a la Lluna fotografiés la Terra. La missió Apollo 8 tenia l’objectiu de captar imatges de la superfície lunar; necessitaven imatges en alta resolució, cosa que Ander va aprofitar per fotografiar un planeta a centenars de milers de kilòmetres de distància.
Stewart Brand va ser un dels ecologistes avant la lettre que comprenia que la Terra, casa nostra, era un lloc extremadament fràgil. El planeta és una globus blau enmig de la foscor i cal un esforç per preservar-lo. "Va guanyar aquest estatus icònic", va dir Anders ja jubilat. "La gent es va adonar que vivíem en aquest planeta fràgil i que n'havíem de tenir cura". Earthrise va corroborar aquest sentiment i encara més. Amb la seva bellesa increïble, una bellesa que mai ningú havia pogut contemplar des de l’inici dels temps, la imatge de la Terra va agafar la humanitat per sorpresa.
"Vam arribar fins allí per explorar la Lluna i vam descobrir la Terra", va concloure Anders.
Les missions Apollo i les lents Zeiss
Anders va capturar la foto històrica amb una càmera Hasselblad 500 EL modificada. Ràpidament va substituir la pel·lícula en blanc i negre per una pel·lícula en color i va continuar disparant amb un teleobjectiu Zeiss Sonnar 250MM (1/250 de segon a f/11). En aquell moment i sense saber-ho, Anders es va convertir en un dels fotògrafs més cèlebres del Segle XX.
William Anders i la càmara Hasselblad 500.
Convençuda de la importància que tindria documentar gràficament cada expedició, la NASA va buscar les millors càmeres i les millors lents. ZEISS, el laboratori alemany especialista en òptica de precisió, es va convertir en el soci recurrent per aquesta tasca.
Fotografiar i filmar a l'espai va exigir la invenció de noves tecnologies. En primer lloc, calia que càmeres i lents funcionessin perfectament amb les fluctuacions extremes de temperatura. Així mateix, calia aconseguir que l'òptica de la lent funcionés perfectament en gravetat zero, i també dur a terme canvis mecànics per poder fer-la servir a l'espai.
Les primeres fotografies de l'espai es van fer el 1962, durant la missió del Mercury Atlas 8. Aleshores una imatge de La Terra presa des de l'espai encara era autèntica primícia. Earthrise va produir-se durant una missió de reconeixement de la superfície lunar. Finalment, el 20 de juliol del 1969 l'home va trepitjar la lluna per primera vegada. Més de 500 milions de persones a tot el món van veure aquest primer pas i es van sorprendre amb les imatges que van portar a La Terra des de la superfície lunar.
ZEISS va dissenyar l'objectiu gran angular Biogon 5.6/60 específicament per a l'aterratge lunar. Les fotografies havien de capturar la superfície del satèl.lit amb un bon contrast i una definició màxima. La càmera creava marques de creu a les imatges durant l'exposició, que van fer possible calibrar distàncies i alçades facilitant anàlisi de relació de mida d'objectes a la lluna.
Durant la missió de l'Apollo 17, l'última tripulada a la Lluna a dia d’avui, els astronautes van capturar espectaculars fotografies panoràmiques del paisatge lunar, amb els astronautes en primer terme. Les fotogafies del Biogon Zeiss va otorgar una atmosfera gairebé surrealista a les missions Apollo
Zeiss i El Graduat
Cinquanta anys després, les lents ZEISS continuen sent el referent tant per la NASA com també pels optometristes i les òptiques com El Graduat. El laboratori alemany va néixer a Jena, el 1846, i durant més de 175 anys ha liderat la indústria óptica amb lents oftàlmiques i també amb lents de microscopis, telescopis, semiconductors, etc. Tant si treballen en una càmera fotogràfica espacial, o en unes lents progressives, Zeiss continua sent un referent indiscutible.
La nostra experiència com optometristes situen el laboratori alemany un esglaó per damunt. Ningú pot garantir la claredat, la definició, l’enfocament de les seves lents oftàlmiques i els seus filtres. La diferència és evident i inmediata. Especialment, quan un client s’emprova les ulleres per primer cop. A molta gent se li escapa el famós “oh!” involuntari de la primera vegada amb unes ulleres Zeiss.
Vam obrir El Graduat enmig d’una pandèmia, i malgrat les incerteses, la presència de Zeiss va ser un del pilars fonamentals sobre els que es va recolzar l’òptica. Aprofitarem l’octubre per parlar tant de Zeiss com de les seves lents oftàlmiques.
Fins la propera!
