Resulta curiós com les noves muntures, ara que les hem reunit als prestatges de El Graduat, coincideixen en estil entre marques que no s’assemblen gens. Les famoses tendències es contagien, fins i tot entre marques d’ulleres independents.

Estem molt contents que totes aquestes distincions sempre implícites, hagin trobat reconeixement i complicitat en el nou programa de TV3 (3cat), de De la Cullera a la Ciutat, presentat per la dissenyador i ilustradora Júlia Solans.

És l'hora de triar unes noves ulleres i la gran varietat de muntures ens atordeix. Potser per facilitar la tria fem alguna cerca prèvia a Google. Quins són els millors materials? Per què em topo amb la paraula “acetat”? I, per què varien tant el preus de les ulleres d’acetat? Moltes ulleres estan fetes d’acetat. Però no tots els acetats estan fets de la mateixa manera. Comencem pel principi.

El 24 de desembre de 1968, l’astronauta William Anders va fotografiar la Terra des de l’òrbita lunar i va transformar la nostra concepció del món per sempre. Les sondes lunars havien enviat fotos rudimentàries de la Terra envoltada de núvols. Ninguna va tenir el ressò de la imatge ja coneguda a mitjans de 1969 com “Earthrise” (“Terra Creixent”).

Potser el més sorprenent és com Kaleos estableix una identitat absolutament unívoca i coherent, malgrat les enormes variacions de model a model. Es tracta, en tot cas, d’una tensió exquisida entre la identitat i l’alteritat que sempre ens agafa per sorpresa quan ens arriben les seves novetats.

Una de les conseqüències més desconegudes del confinament i de les restriccions és un impacte negatiu en la salud visual. La sobreexposició a les pantalles, les estances mal iluminades i falta d’accés a l’exterior ha provocat efectes en la visió de més de la meitat de la població mundial. Hem de conèixer quins són els símptomes per poder trobar els tractaments adequats.