Els estils de la rentrée. Tendències AW24

Des de l’òptica, per aquestes dates, ens arriben les noves muntures. Són les propostes que cada marca ha creat per la tardor/hivern 2024 (AW24). En general els estils s’encavalquen amb els de primavera/estiu. Resulta curiós com les noves muntures, ara que les hem reunit als prestatges de El Graduat, coincideixen en estil entre marques que no s’assemblen gens. Les famoses tendències es contagien, fins i tot entre marques d’ulleres independents.

Participar de les modes a cegues és una practica dubtosa. Ara bé molts d’aquests dissenys són aportacions noves i rellevants, o recuperen formes clàssiques que, al nostre parer, són imprescindibles. Per tant, mentre muntàvem prestatges i aparadors de muntures, hem acabat per destil·lar les tendències. I aquí us en fem cinc cèntims, amb models que tenim a la tenda disponibles.

Ulleres quadrades oversized

Una corrent que reprenem de les temporades anterior és fugir de formes més arrodonides cap a formes més quadrades o rectangulars. En aquest sentit, aquest viatge cap als paral·lelograms pren forma d’ulleres quadrades molt grans, desproporcionades gairebé. Es tracta d’una tendència que ja va imperar a finals dels anys seixanta i principis dels anys setanta, i que reviu aquesta tardor.

Les formulacions són múltiples: pont estret, cella recta, pont ampla, hexagonals, quadrades, rectangulars, etc. Ara bé totes són desproporcionades i normalment donen una importància decisiva al color negre. Com si d’un estil gairebé vintage es tractés. A El Graduat podeu trobar força models d’aquesta tendència en muntures de vista i muntures de sol. Sobretot us recomanem les noves muntures de Kaleos amb una varietat increïble de colors i també les versions clàssiques de Bob Sdrunk amb els acetats italians treballats a mà. Alguns exemples:

Titani i Rimless

El titani va ser un material revolucionari que va canviar el paradigma de la fabricació de muntures durant els anys noranta. Des de Dinamarca, Lindberg va fer esclatar el món de l’òptica, proporcionant ulleres discretes, lleugeres, perfectes, que no interfereixen entre la el rostre de les persones i les lents de correcció visual. El minimalisme nòrdic, va trobar la seva expressió més essencial en les muntures de titani. Es tracta d’un element químic (Ti) que es pot reduir fins a produir un metall argentat. Presenta una gran duresa i una resistència, alhora retenint flexibilitat i lleugeresa. Es tracta, a més, d’un material resistent a la corrossió, ja que no interactua amb els teixits humans.

El resultat: quan portes unes muntures d’aquestes, és difícil tornar enrere als acetats. Fa ja un parell d’anys que estan tornant amb força, després de saturar el mercat a finals del segle XX. Principalment les ulleres Lunor i Modo, destaquen per saber utilitzar aquest material en propostes elegantíssimes i esveltes, airoses en cada proposta. A l’òptica en podeu trobar una gran selecció, per mirar i remenar.

Transparents i degradats

Seguim amb una tendència que us sonarà dels ultims anys: les ulleres transparents. Realment són una “moda” amb raó de ser. Són ulleres molt discretes i gràcils que donen protagonisme a les faccions del portadar. Ara bé, les ulleres transparents rarament són transparents i neutres. Totes incorporen colorants d’algun tipus, encara que sigui difícil de percebre, de passada. Bé sigui gris, xampany, rosat, veix, el to importa i ajuda a buscar una unió entre les muntures i el rostre.

Les ulleres degradades incorporen precisament aquest element de les transparents: aporten un toc de color a la part superior que es retira i s’aclareix a la part inferior, per deixar protagonisme al rostre. És una manera d’evitar els colors plens i sencers, molt més cridaners de les ulleres italianes. En aquest sentit, les muntures de cases americanes saben navegar a través aquest colors amb grans solvència. A l’òptica podeu triar entre les nostres ulleres RAEN, una gran diversitat de tipologies i colors.

Cella recta i contundent

Aquí també tractem d’una altra revisió d’un gènere de muntures originari dels anys setanta. En aquest cas, la cella superior de les ulleres agafa la veu cantant de la muntura sencera. Les ulleres parteixen de la del travesser per transformar-se en ulleres de doble pont, ulleres d’aviador o noves creacions amb acetat força contundents. Es tracta d’un estil que havia minvat els últims anys, però que mereix la nostra atenció. Es tracta d’un disseny clàssic, tradicionalment associat a estètiques molt masculines (Bausch and Lomb van crear les ulleres aviadores y wayfarer com encàrrecs per l’exèrcit dels Estats Units; B&L anys després es convertiria en Ray Ban). Ara bé, cada cop tenim més clientes que s’atreveixen a portar celles de muntura rectes o fins i tot doble ponts, amb resultats molt afavoridors i sempre iconoclastes. Aquests muntures mai falten a El Graduat. Sobretot de les cases Kaleos i Bob Sdrunk.