El disseny (invisible) de les ulleres
Si “veiem” alguna cosa en català (el verb veure), estem percebent amb la vista, literalment passant el ulls sobre alguna cosa. Ara bé, si també en català “mirem”, estem aplicant la mirada sobre quelcom. La distinció és sutil, però decisiva.
“Mirar” implica una observació atenta d’allò que entra per l’ull, es tracta d’una activitat, mentre que “veure” és passiu. Mirar implica entendre. Implica individualitzar, però també posar en context. “Mirar” vol dir intentar recuperar la meravella de “veure” per primera vegada.*
Aquesta distinció la vam incloure al lema de El Graduat òptica: “Mira el món amb nous ulls”. En aquest sentit, volem resoldre tots els teus problemes de vista perquè puguis “mirar” de nou, tornar a veure les coses bé, com si fos la primera vegada. Però alhora també reivindica exercir una mirada més atenta sobre les coses que ens envolten, el disseny en particular.
L’entrada de l’òptica El Graduat.
El documental
Per això des de El Graduat òptica triem lents i muntures que impliquen consideracions sobre el disseny industrial, el disseny de muntures en particular i el context estètic i artístic de la nostra ciutat. Apostem per unes muntures alternatives, elegants i heterogènies, lluny dels camins trillats.
En aquest sentit, estem molt contents que totes aquestes distincions sempre implícites, hagin trobat reconeixement i complicitat en el nou programa de TV3 (3cat), de De la Cullera a la Ciutat, presentat per la dissenyador i ilustradora Júlia Solans. Aquesta nova producció, que fa el tret de sortida a l’òptica el Graduat, vol posar el disseny (i el disseny català) al centre del focus, explicar-ne la importància i la història dels objectes que ens envolten i que, sovint, passen desapercebuts. Ells l’anomenen “el disseny invisible” (tot allò que “veiem” sense realment “mirar-ho”).
El setrill Marquina, protagonista del segon capítol .
Disseny invisible
La metàfora del primer episodi és que la pròpia Júlia Solans s’atansa a l’òptica per trobar unes ulleres que l’ajudin a copsar tot aquest disseny invisible, perquè ja no li passi desapercebut. Així gràcies a les ulleres que troba a l’òptica, la nostra divulgadora podrà mirar el disseny (invisible) que els altres només veuen de passada.
Des d’aquest punt de partida, la Júlia recorrerà un itinerari insòlit, sobre els nostres principals dissenys com ara el setrill de Rafael Marquina, l’interruptor de l’André Ricard o la joguina eròtica Mambo.
A El Graduat ens ha encantat poder participar d’una proposta tan còmplice i tan maca, i us recomanem vívament que li feu una ullada. Ens ha agradat tant que no volíem perdre l’oportunitat de fer-ne difusió, per reivindicar un projecte majúscul.
Aquí sota us deixem l’enllaç al home de la sèrie a TV3 i també un enllaç al Youtube del primer episodi.
No us la perdeu!
*Només a tall d’anècdota, en castellà, el duet de semàntic mirar/ver és just a l’inrevés. Quan et pregunten si entens alguna cosa, et diuen literalment Lo ves o no lo ves?
